'Perdona si et dic amor': Torna el romanticisme

Publicat per monicabarrachina , dimarts, 11 de maig del 2010 23:50

Primer va arrasar a les llibreries i ara arriba a les sales la versió cinematogràfica del best seller romàntic de Federico Moccia, que ha dirigit el mateix novel.lista italià. Amb ell han parlat d'amor, amistat i èxit.

A veure si li copien la fórmula de l'èxit: quina ha estat la de Perdona si et dic amor, com a llibre (ed. Planeta) i, després, com pel.lícula?
Crec que l'amor és el motor del món: a casa teva, a la feina, a tot arreu ... Quan et passa alguna cosa bona, tens un èxit, vols compartir-lo, i si no tens persones a qui estimis amb qui fer-ho no és el mateix. Veig que a la gent li agrada somiar davant d'una pantalla o amb una novel entre les mans. I aquest és el secret d'un èxit que s'ha repetit a França i Alemanya.

El seu film diu que en l'amor no hi ha edats, ni diferències generacionals ...
¡Supera les diferències d'edat! Però, a més d'aquesta història central d'Alex i Niki, també m'interessava concentrar-me en aquesta part del llibre que parla dels amics d'un i d'una altra. I parlar, per exemple, d'aquest amic d'Alex, casat i amb fills, que torna a ser un nen, un jove lliure i sense problemes.

¿A Itàlia han comparat la seva cinta amb les dues entregues de Manuale d'amore (Giovanni Veronesi, 2005 i 2007)?
Sí, evidentment, però són diferents. Pel que li deia, perquè la meva, a més de l'amor, també parla de l'amistat.

Com va escollir els dos protagonistes, amb els que repeteix en la seqüela, titulada Scusa ma tu voglio sposare?
A Raoul el coneixia des de fa anys, però sempre ho havíem vist en films policíacs o de guerra. No en una comèdia romàntica. I crec que té una gran comicitat, la que pot destil.lar un home d'aparença normal ... ¡Per molt maco que sigui! Per al personatge de Michela vaig fer moltes proves, però vaig triar una persona com ella que no havia fet cap pel lícula. I també em va agradar la seva normalitat, la seva tranquil.litat.